MIKE JUDGE

Imatge

Molts coneixen el Mike Judge per ser el creador de les sèries d’animació Beavis and Butt-head i King of the hill i potser la seva faceta com a director ha quedat més dissipada gràcies a la no immediatesa del cinema. Més enllà d’aquests fenòmens televisius, sí que pot semblar que els quatre títols que ha dirigit puguin ser considerats com a obres menors i per tant, no hagi rebut el crèdit que mereix per la seva ironia i la seva mala llet. És possible que les seves obres mai arribin a rebre un reconeixement massiu per part del gran públic i potser per aquesta mateixa raó el Mike Judge és tan bo. Si em poso en plan fanboy diré que Beavis and Butt-head do America és una de les pelis que més m’han fet riure, que Office space és una meravella que no em canso de veure, que Idiocracy és la paròdia més brutal i realista del món actual i que inclús penjats com jo defensem Extract per simpàtica i per humil. Però no em posaré en plan fanboy perquè podria ser molt pesat (wink, wink, nudge, nudge).

Imatge

Tota aquesta declaració d’amor al Mike Judge es deu a la seva nova sèrie Silicon Valley. Som davant el seu primer experiment televisiu rodat amb actors. Sota l’ala de la HBO i premiada al SXSW Festival, Silicon Valley és una sitcom atípica on sembla agafar com a protagonistes els nerds de la llastimosa The Big Bang theory i dotar-los de vida pròpia forçant-los a viure dins el món real del segle XXI. Això es tradueix en quatre informàtics que treballen a Silicon Valley, la llar de totes les empreses tecnològiques del món (si n’exceptuem el prestigiós districte barceloní 22@). La descripció de la sèrie queda resumida en el brillant tag-line promocional: la gent més capacitada per triomfar és la gent menys capacitada per assumir l’èxit. I poca cosa més. Nerds i geeks que han fet de la seva afició als ordinadors i la programació el seu ofici i que veuran com poden començar a engegar una empresa pròpia tal i com van fer els seus ídols (Jobs, Wozniak, Fanning, Dorsey, etc.) i la possibilitat real de fer-se rics. Doncs amb aquest somni comú dels mortals i amb la experiència prèvia d’haver estudiat Física a la universitat i d’haver treballat una temporada a Silicon Valley, Judge ens ofereix una sitcom pausada, cruel i despietada que se’n fot del viu i del mort i que ara per ara sigui un dels pocs oasi d’humor a la televisió actual. Poca cosa més per afegir. A data d’avui portem vuit episodis i la segona temporada sembla confirmada.

Per si a algú se li havia passat i seguint amb el mateix rerefons de sèries d’humor amb protagonistes llestos però incapacitats socials, destacar el capítol especial que es va emetre l’any passat de The IT Crowd. Ja no tornaran mai més però segueix confirmant la meva percepció que els anglesos són els putos amos de la comèdia. http://www.youtube.com/watch?v=MCSrB5wyr28

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s