MONSIEUR LAZHAR

MONSIEUR LAZHAR (2011) Canadà

Crisàlides i nimfes

Nominada a la categoria de millor pel·lícula estrangera d’aquest últim any (segon any consecutiu que repeteix Canadà després de la impressionant Incendies) Monsieur Lazhar es basa en el monòleg teatral Bashir Lazhar de l’Évelyne de la Chenelière, que per cert va representar-se a casa nostra l’any passat, més en concret a la sala Beckett. Ve precedida d’excel·lents crítiques però la seva temàtica amb l’escola i el professor nou que arriba amb nous mètodes em feia pensar en un producte molt més convencional, d’aquells que toquen la fibra deliberadament. Per variar m’equivocava de nou.

La peli comença al pati d’una escola del Quebec. Totes les criatures estan jugant a l’hora del descans i dos nens d’onze anys, l’Alice i el Simon conversen fins que ell va a la classe per portar els bricks de llet que acaben d’arribar. El Simon es queda glaçat en quan veu la seva professora penjada d’una de les vigues. Al cap de poc temps es presenta a l’escola el Bachir Lazhar i s’ofereix com a professor substitut. Tot i l’oportunisme i la sorpresa, la directora l’acaba contractant i el senyor Lazhar agafarà el relleu de la difunta Martine i s’encarregarà de la classe de l’Alice i el Simon. Els mètodes del senyor Lazhar estan una mica antiquats i inclús una de les nenes de la classe li recrimina que el que els hi està ensenyant ja no es fa servir i ha canviat de nom. Però el senyor Lazhar supera les adversitats inicials i poc a poc s’anirà guanyant la confiança dels nens i intentarà solucionar els problemes heretats pel suicidi de la Martine.

Si l’argument només fos aquest ens trobaríem davant l’enèssima versió de la típica peli escolar, amb un professor nou que haurà de superar les traves que li suposen uns estudiants rebels i una direcció d’escola que desconfia dels seus mètodes fins que a la fi acaba guanyant-se l’amor i el respecte de tothom. Però Monsieur Lazhar no va per aquí i encara queda el veritable nucli de l’obra per explicar. Les maneres suaus, reposades, amables i conciliadores del Bachir Lazhar contrastaran amb la seva realitat privada que ningú de l’escola coneix. Ell és un immigrant algerià que després de perdre la dona i els dos fills en un atemptat, ha de lluitar contra l’administració canadenca per a ésser considerat un refugiat polític. La seva feina a l’escola només servirà, primer, per tenir un lloc de treball i segon, per utilitzar els conflictes existents a l’escola per entendre de manera subtil el pes de la culpa i la responsabilitat de les seves desgràcies. Però tampoc penseu que Monsieur Lazhar acaba resultant un film didàctic sobre les injustícies polítiques i l’immigració perquè tampoc va per aquí.

“No li busquis una explicació a la mort perquè no en té cap”

El principal tema de Monsieur Lazhar és la superació de la tragèdia des de dos punts de vista.  Sota el somriure amable i l’exquisita educació de l’entranyable Lazhar s’amaga una personalitat molt més complicada i polièdrica. El Lazhar (interpretat per l’actor i autor franc-algerià Mohamed Fellag) és un supervivent, un refugiat que ha escapat per por a que el matin i que en la fugida ha perdut allò que més estimava. La teràpia del Lazhar consisteix en una fugida cap endavant i en mentir per sobreviure i a mida que avanci la trama entendrem que les mentides i el seu silenci obstinat responen a la seva particular manera de superar la seva tragèdia personal. Es toquen molts temes i se’ns presenten molts personatges però al mateix temps cap d’ells agafarà el protagonisme suficient per desviar-nos del fil conductor de la història. La resta de personatges i situacions no deixen de ser satèl·lits que giren al seu voltant però quan acabi la pel·lícula, cap d’ells acabarà trobant una resolució als seus problemes més immediats. Els dos nens que tindran una especial rellevància, el Simon i l’Alice, seran dos reflexes de com superar la tragèdia des d’un altre punt de vista. Ell, el nen rebel que utilitza les bromes per escapar de la seva closca hermètica, porta tot el pes de la culpa perquè creu haver estat el responsable de la mort de la seva professora. Ella, l’Alice, serà la nena estranyament madura per la seva edat que acaba convertint-se en la preferida del professor i sembla ser l’única que vol parlar de les conseqüències del suïcidi de la Martine. La resta de personatges adults són clichés que semblen no entendre res de res. La Claire, la professora amb perfil de votant d’Iniciativa que li apassionen les cultures exòtiques i els problemes dels africans, naturalment voldrà fer-se amiga del Lazhar i conèixer, sense èxit, molt més sobre ell. La resta d’adults seran comparses que el tractaran amb condescendència degut als seus orígens o que qüestionaran constantment els seus mètodes gens ortodoxos. Només la mare de l’Alice (interpretada per l’Évelyne de la Chenelière, l’autora del text teatral) serà l’únic personatge que li mostrarà una amabilitat sincera en l’única escena on hi apareixerà.

El Falardeau no és el Podalydes i tot i compartir els mateixos productors, del morbo i la foscor d’Incendies o Polytechnique no hi trobarem ni rastre. Narrada amb una estructura aparentment senzilla, àgil i directe, la pel·lícula es mou per terrenys que ens semblen familiars però amb batzegades de guió que semblen voler jugar a despistar a l’espectador. El Falardeau juga a imitar a la vida i el·labora un film on les desgràcies mai passen en un primer pla i els problemes no sempre tenen un nus i un desenllaç. De manera voluntària evita centrar-se en el drama i tots els conflictes que hi surten s’acaben intuint de manera gens artificial o reservant-los exclusivament per la mirada de l’espectador, que serà l’únic capaç de veure i d’entendre les diverses subtrames que configuraran el petit univers de l’escola on va a parar el Lazhar. De nou sembla dir-nos que això (i així) és la vida, una sèrie d’esdeveniments agredolços que no ens poden deturar-nos perquè tot continua com si res (ni on tan sols la mort dels nostres éssers estimats ens poden permetre fer una pausa). Tampoc li dedicarà una excessiva importància a la resta de personatges i afortunadament no ens mostrarà cap escena de clímax d’aquelles de treure’s el mocador i expulsar totes les emocions contingudes. Amb l’únic film amb que se la podria comparar seria amb la francesa Entre les murs, amb la que comparteix la mateixa visió d’exposar una sèrie de problemes que ens toquen molt d’aprop sense carregar-hi massa les tintes ni posicionar-se massa subjectivament. Monsieur Lazhar acaba evidenciant que tot i els esforços i les forces que invertim a la vida, no sempre podem sortir-ne victoriosos però ho fa amb un discurs gens victimista i ple d’optimisme, amb una falsa lleugeresa que ens obligarà a emportar-nos els seus personatges amb nosaltres un cop haguem acabat de veure-la i que, com a les faules de La Fontaine que llegeix a classe, ens mostra l’esperança representada pels petits Simon i Alice, en un pla on acaben somrient com si res hagués passat.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Pel·lícules i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a MONSIEUR LAZHAR

  1. rogelia ha dit:

    La peli m’ha agradat molt, de lo millor que he vist enguany, i a més la treu Acontracorriente aquest proper cap de setmana. Veus com pensar constantment amb la feina, fins i tot quan cagues, dona els seus fruits????? Paraula de Mr. White!!!!

    • Eloi72 ha dit:

      Yup! Si en el fons tenim els mateixos gusts cinematogràfics… la llàstima és que ni sóc de l’At de Madrid ni tinc la personalitat del Karanka

  2. Feria's Duke ha dit:

    Per cert, vaya nimfa!!!!!!!!!! Em recorda a la de Déjame Entrar i ho deixo aquí o et tanquen el blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s