Noves sèries temporada hivern-primavera 2012

La cosa de moment pinta fatal. Mentres mitja humanitat espera amb delit la cinquena temporada de Mad Men i la segona de Game of Thrones, la resta de geeks sense vida social com jo explorem les programacions estrangeres per intentar descobrir alguna petita joia que ens alegri el dia. I malauradament el resultat és bastant desesperançador. Normalment en èpoques de crisi la ficció se surt dels paràmetres convencionals i el marge de risc s’amplia donant lloc a productes més arriscats però sembla que la decadència ha arribat a tocar de ple a la creativitat.

Durant les últimes setmanes he vist uns quants pilots i capítols de noves sèries i per resumir-ho diré que l’única sèrie que segueixo i espero amb delit cada setmana és la tercera temporada de Justified mentres no arribi a l’abril la quarta temporada de Nurse Jackie.

Alcatraz

La prova definitiva que el JJ Abrams és un cantamanyanes. Alcatraz és una castanya, una barreja de (la ridícula) Fringe i les sèries policíaques on en cada capítol han d’atrapar a un criminal. La premisa argumental es sustenta en que els presos perillosos de la penitenciaria d’Alacatraz mai van ser traslladats quan es va tancar la presó i que ara, quaranta anys més tard, han tornat a San Francisco sense que el temps hagi passat per a ells. Una policia que sembla una model de productes cosmètics i un escriptor amb sobrepès que té una botiga de còmics són contractats per una agència del govern per atrapar-los. Absurda, molt mal interpretada, guions dèbils i tocs paranormals al més pur estil del seu creador.

Touch

La nova sèrie creada pel Tim Kring, creador de Heroes, és un dels programes estrella de la Fox. El Kiefer Sutherland interpreta al pare d’un nen autista de 10 anys mentres intenta superar la mort de la seva dona. El nen, que no parla ni suporta que el toquin, té una obsessió amb els números i les matemàtiques i a través d’una sèrie d’escenes paral·leles amb molts altres personatges i amb un final on tot sembla convergir i prendre sentit, la sèrie pretén establir la premisa que les coincidències no existeixen i que tot està connectat com si fos una teranyina. Ben produïda, amb un to pausat i profund que sembla picar-li l’ullet als pensaments alternatius i a la filosofia new age però que a mi em recorda a la moralina de Crash, Touch es va estrenar a finals del mes de gener i el segon capítol està previst a mitjans d’aquest mes de març. A veure com segueix.

Up all night

La Christina Applegate torna a intentar triomfar amb una nova sitcom sobre la recent paternitat d’una parella de trenta i molts anys. Produïda pel Lorne Michaels (30 Rock, SNL, Late Night with Jimmy Fallon), la sèrie intenta barrejar les clàssiques situacions més o menys còmiques provocades per l’aparició d’un nadó en la vida de d’una parella benestant i moderneta (res nou a l’horitzó) mentres cadascun d’ells afronta el futur de diferent manera. Ella torna a la seva feina de productora d’un popular programa de televisió i ell abandona la feina i passa a ser un “dad at home” per encarregar-se de la seva filla. La sèrie té garantida una segona temporada i tot es basa en la simpatia de l’espectador envers la Christina Applegate, el Will Arnett i la Maya Rudolph però si busqueu una sitcom original, passeu de llarg.

The River

El presentador d’un popularíssim programa televisiu de natura i aventures ha desaparegut i després de sis mesos el donen per mort. La seva dona i el seu fill accepten la proposta dels productors del programa per anar fins a l’Amazones a intentar seguir-li la pista, convençuts que encara és viu. Un cop allà començaran a descobrir elements paranormals que els hi donarà a entendre que encara hi ha esperança però per un altre costat que s’enfronten a forces desconegudes i aterradores. L’enèsim intent de seguir aprofitant l’herència creada per Lost fracassa de nou i de manera estrepitosa. Un guió que no s’aguanta per enlloc, situacions de manual de sèrie de baix pressupost i elements sobrenaturals trets de la màniga sense cap mena de credibilitat i/o interès.

Awake

El Kyle Killen va crear una sèrie anomenada Lone Star sobre un home amb dues vides paral·leles. En les dues estava casat, tenia feines diferents i dos entorns socials oposats i convidava a l’espectador a empatitzar amb ell i a que patís per tal que no arribés l’hora que l’enganxessin. Desgraciadament només va sobreviure dos capítols i la van cancel·lar de manera definitiva. Un any més tard va escriure el guió de The Beaver i ara torna a la ficció televisiva amb el que sembla ser la seva obsessió narrativa: les dobles vides. A Awake torna a repetir el patró de dues vides paral·leles però ara el protagonista és un policia de Los Angeles que un dia té un accident amb cotxe junt amb la seva dona i el seu fill. El detonant argumental és que un dia es desperta mentres la seva dona pinta tota la casa per intentar superar la pèrdua del fill i al dia següent és la dona qui ha mort i ha de conviure amb un fill introvertit que supera el trauma jugant a tennis. Naturalment i per no cometre el mateix error que a Lone Star, la part del drama ocuparà el 50% de la trama ja que l’altra meitat de la història es centrarà en la feina del prota. És detectiu de policia i haurà de resoldre casos que, sense que inicialment se’n adoni, estaran interconnectats entre ells pel que recorda de cada una de les dues vides que ara té. Ben feta, excel·lentment interpretada i amb una posada en escena seriosa i adulta, ara mateix no té garantida la seva continuïtat però pels tres capítols vists sembla una (i potser l’única) de les novetats més atractives del moment.

Comic Book Men

És una sèrie de i per frikis? Sí. És almenys entretinguda? Sí. Agradarà a tothom? Rotundament no. Més enllà de la seva feina com a director de cinema, el Kevin Smith porta anys amb negocis paral·lels com les seves actuacions com a stand-up comedian, la seves botigues de còmics i les seves sèries d’animació, però si hi ha una cosa que realment l’apassiona és la web de podcasts que va crear anomenada Smodcast i coneguda com S.I.R. (el veureu sovint amb samarretes de hockey amb aquestes sigles impreses al pit). Té desenes de programes on hi surt ell amb els seus amics (el Scott Mosier o el Jason Mewes), la seva dona i altres còmics i actors coneguts amb espais propis com el Jay Mohr, el Jon Lovitz o la actriu de porno Katie Morgan. L’AMC va proposar-li fer un reality on sortís la seva botiga de Red Bank, a Nova Jersey. Van grabar una prova amb els treballadors de la botiga (que també col·laboren en els podcasts) i va resultar que els van trobar divertits i perfectes per protagonitzar un nou show. El resultat és un reality dividit en tres parts que es van alternant per donar-li una mica de ritme al producte. Per una part els veurem a tots davant els micròfons on el Kevin Smith els hi fa preguntes sobre còmics i pel·lícules i comenten les anècdotes viscudes a la botiga. La segona part succeïrà exclusivament a la botiga, amb gent que ve a comprar i sobretot a vendre còmics antics i productes de merchandising de col·leccionista. La tercera part és la d’exteriors, pensada per trencar la rutina i fer-los interactuar amb gent normal. Els veurem passejant amb una rèplica d’un batmòbil de la sèrie de TV, jugant a Hockey o comprant còmics i joguines en vendes de garatges. Si us agraden els còmics, les pelis de sèrie B i teniu simpaties per friquis que han convertit el seu hobbie en la seva feina, passareu una molt bona estona.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en TV i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s