Food porn

Programes sobre cuina

La cuina és una de les meves passions i els programes sobre cuina, així en general, són per a mi com el Sálvame per les garrules i les xonis. Naturalment els programes de cuina que m’interessen més són els foranis, ja que aquí encara es tracta la cuina com un bé funcional o com un reclam turístic. Karakia, Cuines o el fantàstic documental de vuit episodis sobre El Bulli serien les excepcions però més enllà del fenòmen Ferran Adrià i dels particulars horaris i continguts dels dos primers programes mencionats, aquí la cuina no es tracta amb la mateixa passió que portes enfora. I potser això es deu a que, com queda sobreentès que a Catalunya, Espanya, Itàlia o França es menja habitualment bé, no fan falta aquesta mena de programes. En canvi a païssos on tradicionalment es menja malament, els programes de cuina han assolit un ressó i una popularitat immensa. Els exemples més clars serien països com la Gran Bretanya o els Estats Units. Aquest últim, associat gastronòmicament als frankfurts, les hamburgueses, els snacks hipercalòrics i demés marranades, és el lloc on més programes de cuina es fan i on els grans xefs han assolit la categoria d’estrelles mediàtiques. El canal per cable Food Network funciona des de començaments de la dècada dels 90 i recentment altres canals com Bravo TV o Cooking Channel s’han afegit a formar part de la competència. Un dels programes més populars de la cadena seria Iron Chef America, un programa de 45 minuts on cuiners de tot el país s’han d’enfrontar de manera individual amb un dels vuit chefs famosos que tenen en plantilla i competir, un contra un, a partir d’una tècnica o d’un ingredient comú. Els vuit cuiners de la plantilla s’han convertit en estrelles i molt d’ells, apart d’aconseguir un programa propi a la mateixa cadena, han creat cadenes de restaurants amb el seu nom com a garantia per tot el territori dels Estats Units. Les audiències són brutals i tot i ser una adaptació de l’original Iron Chef japonès, porten ja 10 temporades a l’aire i fins i tot als EEUU ha sortit un joc amb el nom del program per la Wii.

Però no vull parlar d’aquest programa sinó dels que realment m’apassionen. El primer de la llista seria un programa que curiosament no s’emet a cap canal de cuina sinó a un canal de viatges:

NO RESERVATIONS

Sobretot no confondre amb el títol homònim de l’adaptació nordamericana de Bella Martha. A No Reservations l’Anthony Bourdain n’és l’estrella. Ex-cuiner, escriptor i presentador, l’Anthony Bourdain seria la cara més punk i rockera que repesca la clàssica imatge on es relaciona els cuiners amb la mala vida. Doncs aquest fan de The Ramones i de l’Iggy Pop és el protagonista absolut d’un programa on es combina de manera magistral la cuina i els viatges. Cada episodi tracta sobre una ciutat, un país o un regió on la cuina és el denominador comú. Sempre sota el seu subjectiu punt de vista, el Bourdain s’extasiarà amb la cuina vietnamita o italiana i dirà pestes del que mengen a Islàndia o a New Jersey. A més a més es parla dels entorns socioculturals de cada lloc on visita i intenta explicar els perquès de cada plat, de cada ingredient o dels tipus de tècnica culinària que s’empren. No Reservations porta set temporades en antena (Travel Channel) i és un entreteniment òptim.

Si us agrada el programa, us agrada l’Anthony Bourdain o senzillament us agrada la cuina, no deixeu de llegir els seus llibres: Kitchen Confidential (Confesiones de un Chef), Nasty Bits (Malos Tragos), A Cook’s Tour (Viajes de un Chef)…

TOP CHEF

El millor reality-concurs que he vist mai. I és que un dels programes estrella de la cadena per cable Bravo TV s’ha convertit en tot un fenòmen als Estats Units. Actualment estan emetent la novena temporada però és que a més a més, han creat els programes paral·lels Top Chef Masters, amb tres temporades al sac i Top Chef: Desserts. Presentat per la model, actriu i ex-dona del Salman Rushdie, la Padma Lakshmi, el programa comença amb setze cuiners provinents de restaurants de tot el país on després de dues proves a cada episodi, un d’ells és eliminat a la fi del capítol. Les proves són de tot tipus, des de cuinar amb un matèria prima comuna a cuinar a en entorns desconeguts o a l’aire lliure. La regularitat, els coneixements i la creativitat són factors imprescindibles per anar superant proves fins que s’arriba a la final. A més de la presència com a jutge (i productor executiu) d’un dels xefs nordamericans més respectats, el Tom Colicchio, cada capítol té un convidat especial que farà les funcions de jutge, i encara que a vegades siguin personalitats populars, molts dels convidats són els xefs més prestigiosos que viuen i treballen als EEUU. Per aquest programa hi han passat l’Anthony Bourdain (amb una presència gairebé continuada a la vuitena temporada), l’Eric Ripert, el Hubert Keller, el Wolfgang Puck, el Thomas Keller, l’Alain Ducasse o el xef José Andrés. S’han fet versions del programa a França, Canadà, Grècia, Holanda i una versió pels països àrabs i s’està preparant una versió per Espanya de cara al 2012.

MASTERCHEF

La versió més popular, populista i televisiva d’un programa de cuina. Liderada, presentada i produïda per l’arxifamós Gordon Ramsay, Masterchef és la resposta a Top Chef després que el Ramsay hagi protagonitzat i produït altres espais amb la cuina de rerefons com The F Word, Ramsay’s Kitchen Nightmares o Hell’s Kitchen. L’autodeclarat enemic número 1 del Jamie Oliver (una altra estrella culinària britànica que triomfa als EEUU), forma part dels tres jutges que decidiran quins dels cuiners amateurs mereixen passar les eliminatòries i qui queda eliminat de la competició. Les maneres són molt més histriòniques i es potencia la part de reality envers la part culinària. A més a més, el muntatge, la música i la realització opta per prioritzar els moments dramàtics i els allarga fins al punt de repetir una i dues vegades situacions amb alt contingut de clímax per tal d’enganxar als espectadors que potser ni tan sols els hi interessa la cuina. Naturalment és un xou popularíssim que ja porta dues edicions als EEUU i ja s’han fet versions a desenes de països com França, Itàlia (on l’italoamericà Joe Bastianich també hi surt com a un dels tres jutges i presentadors), Israel, l’Índia, Austràlia (on és un fenòmen), Alemanya o Turquia. El programa és originari de la Gran Bretanya i va tenir una primera emissió d’onze temporades, des del 1990 fins al 2001. Al 2005 van tornar a començar amb una versió que és la que s’ha fet més popular. Entre finals de 2009 i començaments del 2010 és quan va haver-hi el boom mundial i el programa va començar a adaptar-se a molts altres països. Al Regne Unit no només existeix Masterchef sinó que inclús han ampliat la graella amb Masterchef Junior, Masterchef Celebrities i Masterchef Professionals. Curiosament el Gordon Ramsay no té res a veure amb les versions angleses.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Gastronomia, TV i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Food porn

  1. Suzanne Q. ha dit:

    http://leshalles.net/brasserie/ – Según lo que yo sé lo dirigió (o perteneció… ¿pertenece?) al señor Anthony Bourdain. Tuve la suerte de ir. Un restaurante estupendo. Bon dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s