Noves Sèries TV Temporada Tardor-Hivern (4)

Això comença a ser avorrit i és que com sempre passa, les coses realment excitants i bones s’han de dosificar o acabaríem tots fent un Ian Curtis (penjats del cable de llum de la cuina). Les noves sèries televisives d’aquesta temporada són força fluixes i ara faré una ràpida repassada als primers capítols de sèries que no han acabat ni jo he seguit veient.

A GIFTED MAN

Protagonitzada pel camaleònic Patrick Wilson, la sèrie va d’un neurocirurgià que té una de les millors clíniques privades de la ciutat però que viu exclusivament per la seva feina. És fred, despòtic, meticulós i cerebral però un dia es troba a la que va ser la seva dona deu anys enrera. Ella li mostra la clínica per gent sense recursos que té muntada a un dels barris humils de la ciutat i li demana ajuda. Primer s’involucrarà degut als bon records de la seva exdona (amb qui es van separar per culpa de la feina) però el noi descobreix que el do a que fa referència el títol és que pot veure i parlar amb els esperits dels difunts, ja que descobreix que la seva ex ha mort recentment en un accident de cotxe. Sorpresos? No crec. Ja us podeu imaginar per on aniran els trets. Poc a poc l’introvertit i prestigiós metge anirà canviant la seva manera de veure les coses i s’obrirà cap a una realitat que havia negat per centrar-se exclusivament en la seva feina. Tan excitant com una crema de verdures.

HELL ON WHEELS

Oh, la nova sèrie de la AMC. La cosa promet ja que l’AMC produeix sèries amb una certa qualitat (sobretot em refereixo a Breaking Bad, or pur) i a sobre la cosa sembla ser un western, just acabada la guerra civil americana i en plena construcció de la línia de ferrocarril que enllaçaria l’est amb l’oest. Guai, eh? Doncs és una merda. Mal feta, actors de culebrots, gairebé gens d’acció, personatges de cartró, diàlegs llargs que no porten enlloc i en general, una inversió de projecte condemnat a fracassar des del començament.

ENLIGHTENED

Nova sèrie de format de 22 minuts de la HBO, creada per l’actor i guionista cinematogràfic Mike White (School of Rock, The Good Girl) i la Laura Dern, que també fa de protagonista absoluta. Un dels productors és el Miguel Arteta, director de The Good Girl o Youth in Revolt, que precisament va debutar a la direcció amb Chuck & Buck, film escrit i cointerpretat pel Mike White. No sóc gaire fan ni de les pelis de l’Arteta ni de les pelis escrites pel White però el primer capítol d’Enlightened és força divertit, sobretot pel seu càsting. La Laura Dern interpreta a l’Amy, una executiva d’una gran multinacional que després d’una crisi a la feina, marxa a Hawai a fer una mena de retir espiritual i torna amb l’intenció de rependre la seva antiga vida amb una visió de les coses molt new age, molt en la línia dels programes del Gaspar Hernàndez i tota la seva colla de la pessigolla. Però la frontera que separa a l’ex-executiva i a la il·luminada és molt fina i gràcies a tota la colla de personatges que rodegen a l’Amy (l’exmarit interpretat pel Luke Wilson o la mare interpretada per la Diane Ladd), aquesta farà esforços per no trencar-se i per sobreviure entre un món on no vol tornar i un a on li costa ser acceptada. Enlightened és una sèrie que se’n fot de les noves espiritualitats amb un posthumor amb regust força amarg i que a mida que avança els alts i baixos es fan cada cop més pronunciats.

I HATE MY TEENAGE DAUGHTER

La veritat és que pel que he vist al primer capítol no valdria la pena ni mencionar-la però és que surt la prota és la Jaime Pressly, actriu que adoro gràcies al personatge de la Joy a My name is Earl. I ja està. El títol ho diu tot. Una dona divorciada s’esforça per suportar a la seva filla de setze anys. Té una amiga en la mateixa situació i entre les dues formaran un duet còmic amb situacions que intenten anar al límit però es mouen entre la frontera de la comèdia més tova i previsible i l’intent (no reixit) d’un humor més groller i políticament incorrecte.

BOSS

HBO. Amb aquestes tres lletres ja hi ha molt camí fet, oi? No parlaré gaire d’aquesta sèrie perque probablement serà una de les sèries més comentades en tots els blogs i revistes especialitzades (i segurament ja dec estar fent tard, com sempre). Una trama atractiva, bons actors, molt ben feta, guions impecables i una ciutat amb un paper protagonista de rerefons. En resum, és la metadona dels ionquis de The Wire (amb un personatge que és un calc del Tommy Carcetti) barrejat amb un element de Breaking Bad.

Aquesta no està sent una temporada gaire bona en quant a les noves sèries. L’única que realment val la pena és la ja mencionada Homeland i sent generós, podria salvar American Horror Story per la sèrie estripada, excessiva i barroca que és, però res de tot això és comparable al millor producte que he vist aquesta temporada: Black mirror.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en TV i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s