BLACK MIRROR

BLACK MIRROR

Charlie Brooker. Apreneu-vos aquest nom. Aquest ex-col·laborador de la revista PC Zone és actualment un dels millors columnistes de The Guardian, ha escrit i presentat força programes de ràdio i de televisió per la BBC, ha escrit uns quants llibres sobre cinema i televisió i sobretot, ha creat dues de les sèries televisives més fresques i innovadores dels últims anys, emeses per la Channel 4: Dead Set i Black Mirror.

Si a Dead Set, una minisèrie de només cinc capítols, barrejava els realities més nauseabunds amb les pelis de zombies, a Black Mirror fa un pas endavant i pretén enfotre’s de la TV, dels mitjans de comunicació, del poder i de les noves tecnologies de comunicació globals. No es pot dir que sigui una sèrie en el sentit més purista ja que els tres capítols que la conformaran són completament independents i a sobre, jo, el que va de llest, només n’he vist dos episodis (més que res perquè el tercer l’emeten al Regne Unit avui al vespre). Però només el primer capítol és molt més valorable que qualsevol sèrie espanyola o catalana dels últims cinc anys. Exagerat? Si volgués ser exagerat parlaria dels últims deu anys.

L’argument del primer episodi (National Anthem) és el següent (no llegiu si voleu veure-la verges, que seria una opció molt recomanable, per cert): el primer ministre britànic rep una trucada d’urgència a mitjanit. La princesa Susannah ha estat segrestada. No és la filla de la reina però és una jove amb títol nobiliari que representa a una de les persones més influents i estimades del Regne Unit. El vídeo que han gravat els captors la mostren a ella, lligada i espantada i mirant a càmera diu que han amenaçat amb matar-la si el primer ministre no fa una cosa abans de les quatre de la tarda: s’ha de follar un porc en directe per totes les cadenes nacionals i internacionals. No us explicaré res més. Veieu-lo.

El segon capítol (15 Million Merits) conté una temàtica totalment diferent i se’ns mostrarà una societat avançada on només els grassos treballen i la resta de la població es limita a intentar menjar sa, a fer esport pedalant una bicicleta estàtica durant hores i hores i a mirar programes de televisió. Tot està interconnectat, tot és virtual i cada individu té un nombre de crèdits (els mèrits que fan referència al títol) que s’incrementaran si es porten bé o es reduïran si no volen veure anuncis o si gasten productes de primera necessitat. Però dins d’aquesta rutina aparentment perfecte, el nostre protagonista vol experimentar algun canvi i veu la possibilitat de gastar tots els seus quinze milions de mèrits en presentar a una amiga seva a un concurs que li pot canviar la vida.

És veritat que el segon capítol no té el ganxo del primer i que passa per camins ja trepitjats que ens recordarà detalls d’Un món feliç, 1984, el Show de Truman o inclús alguna coseta de Network, però tot i així és un exercici que val molt la pena i a més a més hi ha una versió del Risto Mejide interpretat pel Rupert Everett que només acaba per demostrar que això de la globalització significa que consumim (i/o consumirem) la mateixa merda aquí, a Londres i a Hannover i en resum, que tots som imbècils.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en TV i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a BLACK MIRROR

  1. Dani-El ha dit:

    Decidit, vull mirar aquesta sèrie. Gràcies per estar sempre al sopesquete. El que no entenc és com funciona exactament la meva confiança en el teu criteri perquè, si bé m’has convençut per veure Black Mirror, també tinc molt clar que veuré Hell on Wheels. I alguna cosa em diu que fliparé igual. I per acabar un avís: si no m’equivoco, en breu comença Justified Season 3.
    Que ho passi vostè molt bé aquests dies al Catalan Gothic.

  2. Retroenllaç: Sèries britàniques | L de Perdedor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s