LE GAMIN AU VÉLO

LE GAMIN AU VÉLO (2011) Bèlgica

El nen que no somniava mai

Un nen d’onze anys abandonat per son pare només pensa en recuperar la seva bicicleta. Els educadors del centre d’acollida on viu li diuen que no saben res de son pare ni de la bicicleta però ell no se’ls creu fins que s’escapa del centre per comprovar-ho amb els seus  ulls. Durant l’escapada el Cyril coneix a la Samantha, una perruquera interpretada per la Cécile de France, que aconsegueix recomprar la bicicleta que son pare havia venut abans de desaparèixer. No se sap ben bé com, però la Samantha accepta acollir-lo els caps de setmana i aquí comença una segona oportunitat pel xaval. Recordem que és una peli dels Dardenne pel que la història estarà plagada de fatalitats abans que el nen accepti que mai més tornarà amb son pare i que la Samantha és el millor que li ha passat mai.

Potser aquest no serà un comentari gaire popular però què voleu que us digui: ni fu ni fa. Que sí, que sí, que és probable que els germans Dardenne mai facin una mala pel·lícula, que saben crear una atmòsfera verídica en els seus films i que, segurament, saben retratar les desgràcies alienes com ningú. Però repeteixo: què voleu que us digui. Amb aquest film he començat a tenir una sensació de déjà vu poc comfortable.

El xaval, el Thomas Doret, fa una interpretació magistral i totalment creïble en el paper del Cyril. De tots és sabut que els Dardenne, habitualment, no es mostren massa compassius amb la infantesa (recordeu Rosetta o Le fils) i construeixen un personatge hermètic, completament incapaç d’exterioritzar sentiments o emocions, permanentment enfadat i amb un comportament violent i rabiós que el porta inclús a autolesionar-se quan ja no pot més. La Cécile de France,  sempre divina ella, fa un paper com de fada madrina de conte per a nens. La Samantha és relativament jove, maca, independent, amb un negoci propi i amb una parella circumstancial, però sense cap mena d’explicació ni motivació veurem com adopta a un nen d’onze anys durant els caps de setmana intentant mostrar-li la comprensió que necessita i intentant donar-li l’afecte que ningú més li ha donat mai.

En el fons aquesta és la pel·lícula més optimista i vital de tota la filmografia dels Dardenne. Clarament delimita una línia entre els personatges positius i negatius que envolten al Cyril, al nen de la bicicleta. Però no entren en cap mena de judici. A tots els personatges que hi surten els hi neguen qualsevol mena d’explicació que justifiqui el seu comportament, ja sigui beneficiós o negatiu pel Cyril. Senzillament hi són i actuen tal com són. En aquesta ocasió, a més a més, utilitzen la música per potenciar les escenes amb més clar contingut emocional (Beethoven és sempre un valor segur i aquí empren a modus de leit motiv l’adagio un po’ mosso del cinquè concert per piano).  Per acabar, fan la petita trampa del doble final, mostrant-nos un primer fals desesperançador i enganyós que només serveix d’excusa per redimir-se amb l’espectador i els personatges, a qui ens regala a tots plegats un segon final propi d’una pel·lícula americana del Frank Capra.

-“Per què em vas voler?”

-“No ho sé”

Com vaig llegir en una revista de cinema italiana, sembla que els Dardenne només facin pel·lícules pels seus seguidors, a qui segur mai defraudaran. Però pels que no som fans del duet belga, Le gamin au vélo pot oferir sensacions contraposades. És un film sòlid però monolític, emocional però previsible, poc donat a les sorpreses tot i tenir un component emotiu sorprenentment calculat i malgrat el to semi-documental del film, és un perfecte exercici de ficció cinematogràfica amb vàries lectures metafòriques que no les penso ni citar degut a la seva poca subtilesa.

Escric això sabent que és un dels film més ben valorats de l’any i que ahir al vespre la van premiar amb el reconeixement al millor guió a la gala de premis del cinema europeu. Els qui em coneixeu ja ho sabeu i els que no, us aviso: mai se m’ha de fer gaire cas. Jutgeu-la  vosaltres mateixos.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Pel·lícules i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s