THE GUARD

THE GUARD (2011) Irlanda

Una comèdia negra en clau policíaca

Un cotxe vermell amb tres xavals xandallistes al seu interior recorre una carretera comarcal irlandesa a gran velocitat sense seguir els marges del carril. Un cotxe de la policia està amagat en un encreuament i el guàrdia que seu al volant, veu amb expressió avorrida com el cotxe passa davant seu fins que sent el soroll d’un impacte. S’acosta al cotxe accidentat, buida les butxaques d’un dels xavals morts, en treu una bosseta amb drogues i es col·loca una píndola d’èxtasi (o MDMA, no queda clar) a la llengua. Així comença The Guard (garda, policia en gaèlic).

Al 2008 una de les pel·lícules que més em va sorprendre i agradar va ser In Bruges. La vaig trobar fresca, innovadora, perfectamet realitzada i immillorablement interpretada. Un dels protagonistes era l’enorme Brendan Gleeson i el seu director era un llavors desconegut Martin McDonagh, germà del John Michael McDonagh, director novell que s’estrena en el guió i la direcció a The Guard i que no té res a envejar del seu germà.

La sinopsi és força simple. Un policia d’un petit poble costaner de l’oest d’Irlanda (Connemara) es veu involucrat en la investigació d’un assassinat i la possible relació d’aquest crim amb l’arribada d’una embarcació amb un carregament de cocaïna valorat en mig bilió d’euros. Un agent del FBI arriba a Irlanda per encarregar-se de l’operació i tot i les discrepàncies i el xoc de cultures, farà parella amb l’agent Gerry Boyle per tal d’esbrinar el dia i el lloc exacte de la descàrrega de la droga. Mentrestant els tres criminals arriben al poble i intentaran sobornar a mig departament de policia per tal que no hi hagi cap mena de problemes, però amb el que no compten és amb el comportament kamikaze i totalment imprevisible de l’aparentment inofensiu agent Boyle.

Aquesta és una pel·lícula refotudament entretinguda. Dirigida amb un ritme vibrant, sec i original, The Guard sembla la versió esbojarrada que hagués escrit l’Irvine Welsh de l’inspector Maigret o del Comissari Montalbano.  A The Guard res és el que sembla i aquesta és la principal gràcia del film. La sinopsi és el de menys perque la majoria de valors i virtuts d’aquest llarmetratge recau en els detalls, en les històries paral·leles i en els personatges secundaris. Tothom sap que una bona pel·lícula comença per un bon guió i una de les claus d’un bon guió és la construcció dels personatges. Han de ser creïbles, multidimensionals i amb una personalitat definida per les seves accions i no per les seves paraules. I el que fa el John Michael McDonagh és dotar d’aquestes característiques a gairebé tots els personatges que apareixen a la pel·lícula, no només als personatges principals. I la fascinació que he sentit veient aquest film i aquests personatges és la mateixa tant per les discussions sobre literatura russa que té el protagonista amb la seva moribunda mare, com per les converses sobre filosofia de l’entranyable trio de malfactors i sobretot per personatges anecdòtics però imprescindibles com el fantàstic nen en bicicleta acompanyat del seu gos. Però l’estrella de la funció és el guàrdia.

En Gerry Boyle és una policia descregut, cínic, desencantat i amb un sentit de la moral molt personal. Però el que a primer cop d’ull podria semblar una versió costumista del Bad Lieutenant de l’Abel Ferrara, es converteix en un policia amb un comportament a vegades absurd i que sembla que no hi toqui degut a la seva extrema sinceritat i falta de contenció. El guàrdia és un tipus peculiar que li agrada ofegar les penes en alcohol, escoltar vells disc del Chet Baker i gaudir del seu dia de festa amb l’amigable companyia de dos prostitutes expressament vingudes de la capital. Però aquesta actitut no és només una excusa de guió per reforçar els elements còmics sinó que intuïm que sota aquest comportament despreocupat i hedonista s’amaga una amargor provocada per la soledat, la imminent pèrdua de la seva mare i l’avorriment provocat per ser un veterà policia comarcal d’un poble on mai hi passa res. Els elements de comèdia van des de l’humor negre més irreverent fins l’absurdisme propi dels primers films del Woody Allen però també s’hi afegeixen gags propis de la comèdia d’adolescents més estripada (en la línia de la saga Harold & Kumar) o escenes costumistes que ens recorden a aquells petits films de la factoria Ealing.

Apart del superb treball interpretatiu del Brendan Gleeson i de la solvència del Don Cheadle (que també fa de productor executiu de la pel·lícula), gaudirem amb les interpretacions d’actors no massa populars però increïblement bons com el Mark Strong (RocknRolla, Good), el Liam Cunningham (The wind that shakes the barley, Hunger), el David Wilmot (Intermission, The General), la Fionnula Flannagan (Los otros, Kill the irishman) o la emergent Dominique McElligott (Moon, Hell on Wheels). La banda sonora és un tema apart. Normalment només en parlo quan m’agrada el compositor i només és un detall totalment subjectiu però, en aquesta ocasió, la música que acompanya el film és una bogeria meravellosa composada pels Calexico que li dóna un to de western clàssic deliberadament anacrònic però que li escau com anell al dit.

The Guard és una excel·lent notícia pel cinema actual. Una història modesta amb un pressupost baixíssim (sis milions d’euros avui en dia no són res) que de la mà del seu director i guionista es converteix en una pel·lícula entretingudíssima i original que confirma la bona salut del cinema britànic (o en aquest cas amb influència britànica) i que presagia que els germans McDonagh donaran molt que parlar en el futur.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Pel·lícules i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a THE GUARD

  1. Suzanne Q. ha dit:

    Pues sí, dan ganas de ir a verla. ¿Próximamente en cines? S.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s