HANNA

HANNA (EEUU, Regne Unit, Alemanya) 2011

Després de gairebé sis mesos de la seva estrena en sales he pogut veure Hanna, una pel·lícula que tenia aparcada ja que la combinació Joe Wright + acció no m’acabava de convèncer. La peli es va estrenar al mes de juny sense pena ni glòria i va recaptar poc més d’un mil·lió d’euros, cosa que després d’haver-la vist, no em sorprèn gens. I això no és cap crítica, és una floreta.

La Hanna (Saoirse Ronan) és una noia de setze anys que viu aïllada en una cabana enmig del Cercle Polar Àrtic junt amb el seu pare (Eric Bana), que com si fos una de les tres famílies, decideix educar-la a casa. El pare l’ensenya a sobreviure, a lluitar amb arts marcials, a fer servir armes de foc i armes blanques, fa que aprengui idiomes i li llegeix l’enciclopèdia cada dia perque se l’aprengui de memòria. Ell vol que estigui preparada i quan ho està, haurà de pitjar un botó que alertarà a la malvada Marissa Wiegler (Cate Blanchett), una agent de la CIA perque vingui a matar-la. El pare li dóna una adreça de Berlin i desapareix mentres que la Hanna esperarà a que apareguin els agents que la volen atrapar. Aquí començarà una persecució per mig món d’allò més enrevessada que ens portarà des del Marroc fins a Alemanya. La Hanna haurà d’interactuar i socialitzar en un món fins ara completament desconegut mentres la persegueixen tres alemanys contractats per la Marissa al mateix temps que el pare fugirà pels carrers de Berlin intentant despistar els homes de la CIA que volen matar-lo.

Oblideu-vos de Léon, Kick-Ass o inclús La femme Nikita, que per molt que hi apareguin nenes convertides en assassines, Hanna no va per aquí. El primer que s’ha de fer amb Hanna és oblidar-se que el Joe Wright va dirigir les estimables Pride & Prejudice i Atonement. En segon lloc, tot i que Hanna es defineixi com un film d’acció, s’ha de tenir clar que el mateix públic que acudeix a les sales per veure l’última peli del Jason Statham es pot sentir més fora de lloc que  l’Anglada en un videoclip del Manu Chao. I és que el principal requisit per poder gaudir d’aquest llargmetratge és agafar la suficient distància com per no prejutjar precipitadament aquesta barreja impossible de conte infantil i film d’espies per a adults. Perque Hanna és això: una faula infantil adaptada al segle XXI més tecnològic, violent i extravagant.

La Hanna és una nena sense infància. Ha estat criada com si fos un adult, no té cap referència femenina i malgrat la seva fràgil aparença ha estat entrenada com a una arma humana. El pare la tracta com a un recluta, sense mostrar-li afecte i sense concessions a qualsevol mena de sentimentalisme ja que la Marissa Wiegler, que interpretarà el rol de la bruixa perversa unidimensional, només semblarà tenir un objectiu: matar-los a tots dos. Però malgrat tot, per la Hanna tot plegat no deixarà de ser més que un joc.

El Joe Wright sap perfectament a què està jugant. Hanna no se la pren com un encàrrec o un projecte d’estudi que se li escapa de les mans (com va passar amb The Soloist) sinó que  serà la perfecta excusa per explorar nous camins narratius i per posar un guió que no destaca per la seva excel·lència al servei d’una posada en escena que el millora i el dota d’una personalitat pròpia. El Joe Wright ens mostrarà una visió premeditadament irreal d’un món fet a mida a la visió infantil de la Hanna. Un món que combina paisatges de postal bucòlics i escenaris pintorescs amb escenes urbanes que o bé contenen algun element infantil o bé semblen extretes d’algun videojoc d’última generació. Els personatges secundaris també semblaran sortir de les pàgines d’un conte infantil (potser del mateix conte que al començament del film la Hanna amaga sota el coixí). Aquests personatges són definits de manera esquemàtica, amb dolents de llibret propers a  l’imaginari del David Lynch (un director especialitzat en combinar la realitat més terrorífica amb l’infantil) i amb comparses funcionals sense massa entitat pròpia (com la familia anglesa que la porta fins a Espanya) que tindran l’encàrrec d’ensenyar-li a la Hanna tot allò que s’ha perdut vivint tants anys aïllada enmig del boscos de Finlàndia.

Tot se’ns mostra a través dels ulls càndids i curiosos de la Hanna i precisament aquest és un dels elements que converteixen a aquest film d’acció en un producte amb personalitat i que al mateix temps explica el per què no ha funcionat massa bé comercialment. Però això al Joe Wright no sembla que l’hagi preocupat massa. Es nota que s’ho ha passat molt bé planificant aquesta barreja impossible de gèneres, amb escenes visualment poètiques com el pròleg del film fins a unes altres on l’acció pren el protagonisme absolut gràcies a una banda sonora de música electrònica (la signen els Chemical Brothers) que marca els pics adrenalínics de la funció. Les escenes d’acció també s’han planificat de diferents maneres. Poc acostumat a aquest tipus de cinema, el director es dedica a practicar diferents estils, des de la vibrant escapada del centre subterrani de la CIA, passant per la  coreografiada lluita en un únic pla-seqüència on el Bana es despatxa a mitja dotzena de sicaris dins del metro de Berlin fins a l’escena final del parc d’atraccions amb reminiscències a The Lady from Shanghai de l’Orson Welles.

Hanna és un conte atípic, un film d’acció conceptual, un experiment curiós i a estones molt aconseguit que, repeteixo, si prenem la distància suficient, ens farà passar una bona tarda de cinema. L’actuació de la Saoirse Ronan és tota una garantia per tal que acabem creient-nos a la Hanna i perque podem gaudir de la particular visió d’una nena que malgrat haver crescut sense infància, veu la realitat com si sortís directament de les pàgines d’un conte dels germans Grimm. Pels fans més clàssics i ultraortodoxos del Joe Wright que no els hi convenci aquest tipus de cinema, els hi quedarà el consol de saber que la seva propera pel·lícula serà una nova adaptació literària, en aquest cas, de l’Anna Karenina del Tolstoi.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Pel·lícules i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s