La democràcia i sa puta mare

Falten sis dies per les eleccions i segueixo sense saber a qui votaré. De fet segueixo sense saber si votaré o no. Cada cop que penso en els polítics m’entren basques i dubto que sigui un cas únic. Recordo que quan era petit em vaig emportar una gran esbroncada perque ja llavors deia que no pensava votar quan tingués el dret per fer-ho. Un dels meus oncles es va indignar amb mi i va començar a parlar-me de la democràcia i de la irresponsabilitat que comportava la meva decisió i va arribar a la conclusió que si no votava no tindria dret a queixar-me. Aquest mateix argument l’he tornat a sentir, ja en edat adulta, més d’una vegada i argumentada per gent teòricament intel·ligent. He dubtat, esclar. Potser tenen raó, he arribat a pensar. Si em vull queixar, he de votar. Llavors a qui collons voto? A polítics que em provoquen repugnància i rebuig? A polítics que només em provoquen desconfiança? A polítics que em provoquen bixumets? Vull el que ells ens venen o ells saben vendre el que jo vull?

El meu problema és que ni jo mateix em sé definir políticament. Al món actual, parlar de dretes o d’esquerres és anacrònic. Tot el món està dominat i governat per la dreta. L’esquerra només serveix per participar en manifestacions i d’aquí poc temps només serà un recurs per lligar i per posicionar-se com a rebel. La partida fa molt temps que està perduda.Per una altra banda estar completament d’acord amb els ideals d’un partit ho veig tan poc factible com les possibilitats que tinc que em toqui la loteria, sobretot perque no hi jugo.

CiU sempre ha jugat a no mullar-se gaire. Són de dretes però no tant, ens volen fer veure un pragmatisme com a opció davant la vida i aprofiten per reclamar un vot útil fent referència a allò que ens uneix a tots els catalans: la preocupació pels diners.

El PSC té tan clara la batacada que ni tan sols poden fer l’esforç de dissimular. La Chacón és un clar exemple de l’imatge del seu partit moribund. Va ser derrotada a les primàries i ara ha acceptat representar  Catalunya amb una expressió més pròpia d’una planyidera que d’una representant política en la que has de confiar.

ICV ha decidit apostar pel senyor Mackey de South Park. El seu discurs pretén aglutinar a indignats fent servir la popular tàctica del “J’accuse”: Assenyalar amb el dit tot allò que està mal fet i proposar una alternativa força allunyada de la realitat, en pla peli de ciència ficció en clau camp.

Al PP català ja ni el menciono; se saben guanyadors, és probable que aconsegueixin els millors resultats a Catalunya i ara ho gaudeixen després de tants anys de fer de l’equip comparsa dels Harlem Globe Trotters.

Els tontets de Rivera i companyia ni tan sols s’han presentat perque els altres antinacionalistes d’UPyD no els han volgut amb ells i finalment ERC es presenta amb una candidatura conjunta de tots els partits independentistes (ups, menys les CUP), amb un escriptor amb cara de dolent de les pelis del James Bond com a candidat. La seva particular manera de veure la renovació després de tants anys del Carod-Rovira i del Puigcercós ha estat convidar a cantants i a actors als seus actes, anar vestits com si anessin a fer una excursió a peu a Núria i acabar els seus actes cantant tots junts l’himne nacional de Catalunya mentres fan volar les estelades, recorrent als recursos més fàcils del folclore nacional en comptes de centrar tots els seus esforços en articular un discurs sòlid i seriós allunyant-se del xiruquisme i de l’espardenya. Comencen a semblar-se massa a la cara oposada d’Intereconomía.

Al fill de puta de l’Anglada ja ni el compto i els altres partits com el moviment anticapitalista, les mateixes CUP o el partit humanista tenen les meves simpaties però em desperten poca convicció: “És maca la teva amiga?” “És molt simpàtica”. Doncs això.

Crec que com he fet els últims deu anys, tornaré a votar al Pacma si és que acabo votant. I és que els animals em donen més alegries que la majoria d’humans.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s