THE TRIP

THE TRIP (2010) REGNE UNIT

Una road movie atípica

Quants cops no hem sentit “Jo sóc més de l’humor anglès”. I la resposta coherent seria preguntar-se quin humor anglès? el del Benny Hill, el dels Monty Python o el del Rowan Atkinson?

Però sí, no ens enganyem. Així com els films francesos o italians fan poca gràcia, o directament no en fan gens, els anglesos semblen tenir la patent de l’humor en totes les seves modalitats. I sobretot en el format televisiu els britànics són els putos amos. Mai m’he rigut tant com amb The Young Ones (una sèrie que puc veure una dotzena de vegades i mai em cansa), The Monty Python Flying Circus o Extras, per posar uns pocs exemples. Però també és veritat que tenen un altre tipus d’humor que no traspassa fronteres, com succeeix a tot arreu, i els dos protagonistes d’aquest fals docudrama en són un exemple d’aquest altre tipus d’humor que aquí desconeixem.

The Trip neix d’una idea del seu director, el Michael Winterbottom, en un viatge en cotxe després del rodatge d’A Cock and a Bull Story. Aquell llargmetratge acabava amb els dos actors imitant a l’Al Pacino i el Winterbottom va pensar en tornar a juntar als dos protagonistes, el Steve Coogan i el Rob Brydon (que també havien treballat junts a la formidable 24 Hour Party People) i continuar l’experiment de filmar uns actors que interpreten versions diferents d’ells mateixos. El projecte va interessar als productors de la BBC i van signar per sis capítols de mitja hora, emetent-se amb força èxit a mitjans del 2010. La idea era juntar a dos còmics populars britànics i fer-los recórrer en quatre dies el nord d’Anglaterra amb l’excusa de preparar un reportatge turístic i gastronòmic per la revista The Observer. Degut a la bona acollida per part de l’audiència i de la crítica, el Winterbottom va preparar un muntatge de 110 minuts destinat al públic nordamericà que és el que estic comentant. No us espereu una peli massa convencional. Càmera en mà amb línies de diàleg improvisades i imitant un to de fals documental, The Trip combina les cuines dels restaurants amb més renom de les 3 regions més septentrionals d’Anglaterra amb l’estranya relació que mantenen els dos protagonistes.

La pel·lícula comença amb una trucada telefònica en off del Coogan al Brydon, on li demana si el vol acompanyar a un viatge gastronòmic amb totes les despeses pagades. El Brydon pregunta per què li ofereix a ell i el Coogan, sense cap mena de miraments, li respon que la seva parella, la Misha, és als Estats Units per feina i que ja ho ha proposat als seus amics però tots tenien altres compromisos i senzillament, no li ve de gust anar-hi sol. Amb un inici així ja us podeu imaginar per on aniran els trets.

Poc a poc anirem descobrint el que s’amaga rera les personalitats dels dos còmics tan diferents. Ambdós van començar i triomfar gràcies a la ràdio i a la televisió i van assolir l’èxit i la popularitat a la Gran Bretanya. Però mentres el Coogan va voler desprendre’s de l’Alan Partridge (el personatge amb qui es va guanyar la fama i el reconeixement popular) per fer un pas endavant en la seva carrera i centrar-se només en el cinema més d’autor, el Brydon va seguir imitant personatges populars, fent doblatges amb múltiples registres vocals i interpretant personatges de comèdia en programes televisius propis. El resultat és que el Brydon no para de treballar mentres que el Coogan es troba en un impasse on no li és fàcil trobar papers de protagonista per cinema i somnia que el Ben Stiller li explica que tots els directors més cools de Hollywood volen treballar amb ell. El Steve Coogan-actor interpreta a un Coogan-personatge amb moltes de les manies i estereotips més comuns dels actors, mostrant-se narcissista, amb complex de superioritat, competitiu, contradictori, capriciós i sexualment disponible davant qualsevol noia maca que li somrigui. El Brydon interpreta l’altra cara de la moneda; senzill, feliçment casat amb una filla acabada de néixer, actua com si fos un actor de barri o de poble, molt més accessible, despreocupat, xerraire, intentant ser graciós a cada moment, sigui quina sigui la situació i com el pallasso tonto, va entomant amb estoïcisme els petits atacs de l’altiu Coogan i a vegades, els hi torna amb ironia.

Els adoradors incondicionals del Michael Winterbottom suposo que diran que és una altra obra mestra. Però esclar, aquests també van trobar bona Genova o A Mighty Heart o sigui que no entenen de raons, són com ultres d’un equip de futbol o afiliats a un partit polític. I mira que és difícil ser incondicional amb el Winterbottom, eh? Un paio que porta vint llargmetratges realitzats en poc més de vint anys sense comptar els 4 o 5 que va dirigir per televisió i ara mateix ja té set projectes nous en marxa. Els que no són fanàtics saben que és un excel·lent director però una mica irregular i que aquest títol entraria en la categoria més experimental de la seva filmografia. The Trip principalment té un problema d’accessibilitat per tot aquell que no sigui anglès o que no conegui en profunditat el Regne Unit. Es fan moltes referències televisives de programes que aquí mai s’han vist, contínues imitacions de veu d’actors britànics com el Michael Caine, el Sean Connery o l’Anthony Hopkins, bromes privades i jocs de paraules i força referències a figures literàries angleses que van mencionant a mida que passen pels pobles on aquests hi van viure o treballar. També parlaran de música, de geologia, de geografia, de mapes de carreteres, de ritus funeraris i sobretot, de menjar, de gastronomia i de restaurants.

“Els 20 anys els celebres amb alcohol, els trenta amb drogues i els quaranta amb menjar”

El que comença com un fals documental, a mida que avança el metratge, anirà agafant un to cinematogràfic progressiu on anirem veient les diferents facetes més personals i íntimes dels dos personatges i la història anirà agafant un caire molt més cinematogràfic i de ficció. La direcció del Winterbottom podria semblar que només es limita a posar la càmera per enregistrar els dos actors però no és cert. La feina d’edició té un pes cabdal i precisament el ritme àgil que té The Trip ve donat per un muntatge amb constants plans i contraplans, alternats per escenes on se’ns mostra un paissatge irreal, hermós però trist i decadent. La música hi tindrà un paper força destacat, des de les interpretacions a capella de The winner takes it all dels Abba fins a la banda sonora formada per temes del Michael Nyman composats per altres pel·lícules, com Gattaca o Wonderland (que va suposar la primera col·laboració entre el músic i el director) i alternada amb altres temes de música popular com l’Atmosphere dels Joy Division.

Un fet evident és que el pes principal d’aquest títol recau en el treball dels actors. Precisament el treball del Coogan i del Brydon és digne de menció, no ja per la seva competència sinó pel que suposa atrevir-se a crear una versió distorsionada i a vegades gens positiva d’ells mateixos. The Trip reflexa la crisi dels quaranta dels seus protagonistes i de les diferents maneres d’afrontar-la. Recordo una línia de diàlegs brillants on el Brydon li pregunta al Coogan si no troba esgotador el sortir a lligar cada nit. El Coogan li respon que a la seva edat tot és esgotador.
The Trip és un experiment original, atrevit, sense pretensions de trascendència i on s’empra un humor que va des de l’incomoditat i l’irritabilitat fins a aquells diàlegs subtils i malintencionats on s’ha de llegir entre línies. Tot i que es qualifiqui com a comèdia, The Trip és més aviat una oda a Anglaterra amb totes les seves contradiccions, on es parla de gastronomia, d’art, de literatura, d’història i en definitiva, de l’amor que senten per la seva terra. Molt recomanable.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Pel·lícules, TV i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s