À L’ORIGINE

À L’ORIGINE (2009) França

Una mentida repetida moltes vegades es converteix en una gran mentida

I és que en aquest llargmetratge la mentida com a concepte és el leitmotiv. El protagonista és un paio espavilat que utilitza la mentida per guanyar-se la vida i no, no fa de polític per si us ho estàveu preguntant.

Som al nord de França, a la regió Nord-Pas-de-Calais. És lleig, fa fred, no hi han muntanyes i plou molt. El Paul (François Cluzet) és un estafador que aprofita els noms de grans empreses per fer creure als proveïdors que treballa per a elles i d’aquesta manera aconsegueix materials d’obra que revèn a l’Abel (Gérard Depardieu). En una de les visites aprofita que l’Abel no mira per robar-li diners, una pistola i el cotxe i en la fugida va a parar a un hotelet de carretera d’un poblet insignificant. Tota la zona està econòmicament enfonsada amb una tassa d’atur del 25%. Li expliquen que hi havia un projecte per fer una autovia però es van aturar les obres degut a l’aparició d’un tipus d’escarbat que va resultar ser una espècie protegida. Veu l’oportunitat perfecta i fent-se passar per un enviat de l’empresa concessionària que anava a construir l’autovia, el Paul, rebatejat amb el fals nom de Philippe Miller, comença a rebre diners d’empresaris de maquinària amb la condició que si reprenen el projecte, els hi llogaran les màquines a ells. Tot va bé fins que un dels empresaris i la Stéphane, l’alcaldessa, comencen a dubtar d’ell i qüestionen la seva validesa. En comptes d’agafar els diners i fugir, el Philippe decideix reivindicar el seu orgull, fer front a les crítiques i fent la mentida molt més grossa, anunciar la continuació de les obres. Això provocarà que el comencin a veure com a un salvador de la zona. Contracta a un bon nombre d’habitants de la regió, rehabilita unes oficines cedides per l’ajuntament, el seu orgull es guareix, el seu ego creix i comença a mantenir relacions amb l’alcaldesa (una sensual i sempre magnífica Emmanuelle Devos). Arribats a aquest punt, està molt clar que això acabarà com el rosari de l’aurora.

Precedents cinematogràfics sobre la mentida n’hi han a carretades, des del Der Letze Man del Murnau fins a Un héros très discret de l’Audiard però si haguéssim de filar prim, hi haurien tres exemples molt propers a la història que aquí s’explica.  Dues d’elles es basen en la famosa història verídica d’un fals doctor que tenia enganyat a tothom del seu voltant fins que va acabar matant a tota la família: L’emploi du Temps i La Vida de Nadie (molt recomanable per cert, tot hi ser una còpia del film original francès) mentres que la tercera és Shattered Glass. En aquests tres llargmetratges els protagonistes creen una nova vida des de zero i quan veuen perillar la seva integritat i tot allò que han construït, actuaran en conseqüència encara que hagin de prendre mesures extremes. Junt amb À l’Origine, totes quatre comencen amb el gènere dramàtic i acaben convertint-se en un thriller angoixant. Des de ben aviat ja ens haurem ficat dins la pell del Philippe i a mida que avança la trama començarem a patir com si estiguéssim veient un film de terror. Però la diferència amb els altres films és que el Philippe de À l’Origine no està preocupat perque l’enxampin sinó que se sent molt orgullós del que s’està aconseguint gràcies a la seva mentida. La mentida sobre l’autovia suposa un parèntesi positiu a la seva vida. No sabem res sobre el seu passat però podem intuir el seu patiment i la seva infelicitat durant els primers 45 minuts de metratge, que se’ls passa amb cara d’haver menjat fel de pollastre. Des de l’inici veiem que el Philippe viu una vida d’angoixa i por amb les mentides que fa servir. Sempre està amb un ull obert, atent per si l’atrapen i poder fugir corrents, però quan experimenta la nova sensació de ser acceptat, respectat i d’estar ben considerat, el veurem somriure per primera vegada. Ja no es fa dir Philippe Miller, sinó que es presenta a ell mateix com a Monsieur Miller, que és com tothom l’anomena. No li fa por viure la mentida, deixa que el gravin amb càmeres de vídeo i que li facin fotografies que sortiran publicades als diaris. La frueix tot i sabent que tard o d’hora s’acabarà.

Les relacions que ha establert amb la gent propera són l’altre factor que el mantenen amb ganes de seguir fugint cap endavant. L’alcaldessa s’enamora d’ell, la Monika (Soko), la jove cambrera d’habitació d’hotel, el tracta amb respecte i devoció i el seu nòvio, el camellet Nicolas (Vincent Rottiers), li donarà una oportunitat tot i saber que amaga alguna cosa.

Després de tres pel·lícules irregulars (entre les que destaca Chanson d’Amour), finalment el Xavier Gianoli ha aconseguit un film consistent, madur i vibrant. À l’Origine comença amb plans de càmera en mà i ens mostra un realisme brut i gens artificial, com si fóssim davant un títol del Ken Loach, però a mida que avança la trama, aquest realisme es va transformant en un conte farcit de moments visualment poètics. El guió és gairebé perfecte, la fotografia parteix d’uns paisatges desoladors i grisos fins que poc a poc va introduïnt-nos el color i la llum fins a aconseguir que al tram final la imatge tingui un to màgic, gairebé de faula. Els actors, liderats per un sobri François Cluzet, fan una feina impecable, jugant a semblar personatges reals, propis del cinema vérité fins a convertir-se en personatges familiars sortits d’un film del Jean Becker i per acabar, val la pena destacar la magnífica banda sonora composada pel nordamericà Cliff Martinez.

À l’Origine va rebre onze nominacions als premis Cesar (dels quals només va guanyar la categoria de millor actriu secundària amb el premi a l’Emmanuelle Devos) i es va presentar al Festival de Cannes amb una bona acollida de la crítica.

No té res a veure amb la peli, però a mi m’agrada el Benjamin Biolay.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Pel·lícules i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s