AJEOSSI

AJEOSSI (THE MAN FROM NOWHERE) 2010 Corea del Sud

Tarantino, el rei de la violència de culte… i una polla

I és que el millor cinema d’acció, de policies i gangsters, d’arts marcials i de lladres i serenos, prové d’Àsia, i més en concret de Corea del Sud, un país que si l’hem de jutjar per les seves pel·lícules deu tenir el major índex de xalats de tot el món (bé, hi hauria un frec a frec amb Japó). I és que la violència i la brutalitat que destil·len les seves pel·lícules són adrenalina pura, sense complexes ni miraments, sense excuses morals. Tot és en excés.

De què va aquesta peli?

Una stripper roba un paquet d’heroïna que és propietat d’un magnat dels negocis que s’encarrega de l’exportació de drogues a la Xina. Amaga la droga en una bossa de fotografia i la porta a un misteriós home que regenta una casa de penyores al mateix edifici. La filla de la stripper, una nena de 8 anys, és l’única persona amb qui parla el misteriós home, fins que un dia, en arribar a casa, s’hi troba a uns gàngsters que li reclamen la bossa de fotografia. Els hi dóna, però els gàngsters s’emporten a la stripper i a la seva filla i li diuen a l’home que les deixaran anar quan ell entregui un paquet a l’empresari. Tot resulta ser una trampa. Els dos germans nordcoreans que treballaven com a sicaris per l’empresari, veuen l’oportunitat d’establir-se pel seu compte i apoderar-se del negoci i el que fan és trucar a la policia per tal que enxampin a l’empresari i a l’home misteriós en ple intercanvi. Quan la policia arriba i arresta al nostre protagonista (l’home misteriós, per si hi ha algú que hagi patit un traumatisme cràneo-encefàlic recentment), troben a la stripper morta i sense òrgans a dins del portamaletes del seu cotxe. Però el que encara no sap ni la policia ni els germans nordcoreans ni ningú més, és que l’home misteriós és un ex-agent de les forces especials de l’exèrcit i que s’enfrontarà a quasevol que s’interposi al seu camí per tal d’intentar rescatar a la nena.

Val, d’acord, ho reconec. Aquest argument el situem als anys 80 i enlloc del Won Bin (el protagonista, a qui ja vam poder veure a Mother) hi posem qualsevol estrella d’acció de l’època com el Michael Dudikoff o el Steven Seagal  i no deixaria de ser qualsevol subproducte d’aquells que ens colaven quan escoltàvem música en radiocassets. Però aquests arguments eren pràcticament els mateixos, en essència, que tots els westerns que ara considerem obres mestres o moltes de les pel·lícules de cinema negre que tant ens apassionen. De nou, ja no és tan important el què sinó el com.

Està clar que has de saber al que t’enfrontes. Ens trobem davant d’una peli d’acció. Acció en estat pur, que com qualsevol cosa que esperes amb delit, no començarà fins que portis ben bé una hora vista de metratge. El director ja se’n cuida de no posar tota la carn a la graella a les primeres de canvi. És com la vostra nòvia. Oi que la primera vegada que vàreu tenir relacions sexuals no es va empassar la vostra llet i us va demanar que li fiquéssiu la tita pel cul? Quedaríem en estat de xoc, no? Doncs amb aquesta peli igual. Tot va poc a poc. Tot ha d’anar a poc a poc. Primer es dedica a deixar-nos que intuïm el que succeirà, emprant una fotografia molt fosca, una direcció pausada i freda, amb plans on l’acció succeeix fora de càmera i amb elipsis on deduïm que el nostre heroi és un fora de sèrie, però no ens deixarà veure res de res. El Lee Jeong-Beom només ens ensenyarà les reaccions i les expressions d’aquells personatges que són testimonis de les habilitats del nostre protagonista, com a una bona pel·lícula de terror.

Però no us vull enganyar, aquesta no és una pel·lícula que pugui ser considerada una obra mestra. Tot i ser de factura impecable no està a l’alçada de l’emocionant The Chaser o la meravellosa Breathless. Ens trobem davant d’un blockbuster, coreà això sí, però és un producte amb altes pretensions comercials i ho demostra el fet que va ser la pel·lícula que més va recaudar en cinemes al 2010. Però això no ha de desmerèixer els molt mèrits que té The man from nowhere. Les interpretacions són sòlides, la direcció és efectiva i seriosa i tècnicament no té cap defecte.

Però si hi ha una cosa que destaca per sobre la resta és el tractament de les escenes d’acció. Aquest “un contra tots” té una estructura progressiva que ha d’acabar per força amb un grand finale, i vaja si el té. Amb el clímax final arriben els focs artificials. Deixeu-vos d’històries i oblideu-vos del Tarantino per un moment, que seria qui està considerat el millor alumne del cinema d’acció asiàtic. Ell en sap molt de cinema, es nota que és un fervent seguidor del cinema de gènere i que ha vist milers de pel·lícules d’aquelles tan amagades i estranyes dins els videoclubs més cutres de barri. Però és que la mare dels ous està allà, al continent asiàtic. Des de Hong Kong fins a Seoul, fent alguna paradeta entre Tokyo i Bangkok. Sempre he considerat que un dels mestre entre els mestres és el Johnnie To, un home que no para de sorprendre film rere film, però és que últimament, a Corea, els hi estan passant la mà per la cara als cantonesos.

Spoiler alert. No seguiu llegint si sou dels que no voleu saber res de la pel·lícula abans de veure-la. No crec que us desveli res massa important sabent que l’estructura narrativa és la que és.

El clímax final de venjança es divideix en tres parts amb escenaris ben diferenciats: discoteca, laboratori de droga i casa dels dolents. I el ritme in crescendo de la narració visual va acompassant-se a mida que arribaran aquestes tres escenes. I l’última, la més grandiosa, també estarà subdividida en tres parts, primer amb la lluita de l’heroi contra els matons de baixa estofa, després amb el sicari tailandès (Thanayong Wongtrakul) amb qui mantindrà un combat cos a cos èpic i finalment, el dessitjat cara a cara amb el cervell malèfic de l’organització criminal. Hi han plans que quedaran gravats a la memòria del cinema d’acció. Recordeu la fantàstica matança salvatge de la primera part de Kill Bill a Tokyo? Doncs aquí trobarem una versió més humil però alhora més depurada i brutal.

Però alerta, que ni sóc un fanàtic nerd del cinema asiàtic, ni sóc un boig seguidor del cinema d’acció i també cal destacar els punts foscos d’aquest llargmetratge. Com amb tot, també hi ha una part negativa i en aquest cas pateix el mateix defecte que tenen la majoria de films asiàtics, i és que no se saben contenir quan toca parlar de sentiments. Són excessius inclús amb això. I xoca. Xoca perque hi han moments on la moral i l’ètica brilla per la seva absència i sembla que no tinguin cap mena de concessió de cara al públic. I és que estan molt xalats, de veritat. Mostren una cara on el maltracte a les dones és despietat, on la diferència de classes es demostra abofetejant, o directament trepitjant-li el cap, a l’ésser de classe social o de jerarquia inferior, un panorama on sembla que no hi ha compassió pels més desgraciats de la societat. Però no us deixeu enganyar. A l’hora de la veritat són més ensucrats i empalagosos que un àlbum de boda xinès. Els flashbacks que ens ensenyen el passat del protagonista, la relació amb la nena o un final allargassat (completament prescindible), són els elements que ens poden fer arrufar el nas. Però se’ls hi pot perdonar. Amb bona voluntat, esclar.

Amb Ajeossi, estem davant d’un producte molt potent però com passa amb la majoria de productes excel·lents que venen d’allà, poca gent acabarà veient-la. Ara, això sí, estic segur que a la màquina fagocitadora nordamericana no se li haurà passat per alt el nom del director i és més que probable que l’acabin contractant per recuperar un gènere que ells van inventar i que ara es troba en un dels moments més baixos de tota la seva història.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Pel·lícules i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a AJEOSSI

  1. Retroenllaç: HWANGHAE (THE YELLOW SEA) | L de Perdedor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s