El fred


Van sortir del cinema i ell li va proposar anar a beure una cervesa al bar del costat.

Ella va dir que no, que no volia anar a dormir massa tard.

Ell la va acompanyar fins la parada del metro. Al moment de despedir-se ella se li va abraçar amb força.

Ell, sorprès, va començar a pensar que encara hi havien esperances.

Ella va mantenir-se abraçada durants uns segons més, apretant la seva cara contra el seu pit i dubtant si era lícit preguntar-li, abans de dir-li que ja no es veurien més, on havia comprat aquell jersei que escalfava tant.

Quant a Eloi

Ni sóc italià ni ho vull ser
Aquesta entrada s'ha publicat en Ficcions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s